A propósito de la Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1884), de Ignasi Ferrer i Carrió

Contenido principal del artículo

Mar Massanell i Messalles
https://orcid.org/0000-0001-9288-5974

Resumen

La historiografía lingüística señala como primera gramática histórica del catalán la Gramática de la lengua catalana, póstuma e inconclusa, de Tomàs Forteza, editada en 1915 con un prólogo de Antoni M. Alcover. A pesar de ello, en 1884 Ignasi Ferrer i Carrió, docente, articulista y autor de diversas obras gramaticales, había publicado una con el título de Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana, que tiene la idiosincrasia de tratar en paralelo estas dos lenguas y que también para el castellano es la primera que se presenta como histórica, dos décadas antes que el Manual elemental de gramática histórica española, de Ramón Menéndez Pidal. En el presente artículo nos acercamos a dicha gramática de Ferrer i Carrió a través de lo que de ella se refleja en las publicaciones periódicas coetáneas y mediante los paratextos de la propia Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana, una obra que, pese a no resultar muy lograda, presentó la novedad de ser la primera que reclamó para sí el calificativo de histórica.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Massanell i Messalles, M. (2023). A propósito de la Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1884), de Ignasi Ferrer i Carrió. Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, 17, 991–1011. https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.991
Sección
Estudios Monográfico 2
Biografía del autor/a

Mar Massanell i Messalles, Universidad Autónoma de Barcelona

Profesora titular del Departamento de Filología Catalana

Citas

Alcover, Antoni M. “Pròleg”. En Gramática de la lengua catalana, de Tomás Forteza y Cortés, v-lxxxvii. [Palma]: Escuela Tipográfica Provincial, 1915.

Almirall y Forasté, Joan. “Memoria del secretari del Consistori, D. Joan Almirall y Forasté”, en Jochs Florals de Barcelona. Any XXXVII de llur restauració. MDCCCXCV, 39 y 49-57. Barcelona: Estampa “La Renaixensa”, 1895.

Arenas Olleta, Julio. “La excepción en las primeras gramáticas históricas del español”. En La excepción en la gramática española: perspectivas de análisis, editado por Carsten Sinner y Alfonso Zamorano Aguilar, 109-132. Frankfurt a. M. / Madrid: Iberoamericana Vervuert, 2010.

Badia i Margarit, Antoni M. “349. Interne Sprachgeschichte I. Grammatik / Evolución lingüística interna I. Gramática”. En Lexikon der Romanistischen Linguistik. Band V/2: Okzitanisch, Katalanisch, editado por Günter Holtus, Michael Metzeltin y Christian Schmitt, 127-152. Berlin / Nueva York: Max Niemeyer, 2010.

Ballot y Torres, Joseph Pau. Gramática y apología de la llengua cathalana. Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer, [ca. 1814].

Broch i Huesa, Àlex (dir.). Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia.cat, 2008. https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana.

Brumme, Jenny. “Loi phonétique et analogie dans les débuts de la grammaire historique espagnole (1860-1940). Deux concepts révisés à partir de la contribution de Menéndez Pidal”. En Actas del I Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, editadas por Mauro Fernández Rodríguez, Francisco García Gondar y Nancy Vázquez Veiga, 209-223. Madrid: Arco Libros, 1999.

Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX (Barcelona: Enciclopèdia.cat, 2000), https://www.enciclopedia.cat/diccionari-dels-partits-politics-de-catalunya-segle-xx.

Diez, Friedrich. Grammatik der romanischen Sprachen, 3 vol. Bonn: Eduard Weber, 1836, 1838, 1844.

Fabra, Pompeyo. Ensayo de gramática de catalán moderno. Barcelona: Est. y Llib. L’Avenç de Massó y Casas, 1891.

Fabra, Pompeu. Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Tipografia L’Avenç, 1898.

[Fabra, Pompeu]. “La reforma lingüística”. L’Avenç, 2a época, año 4, núm. 3 (marzo de 1892): 92-94.

Farré y Carrió, Ignacio. Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana. Barcelona: Establecimiento Tip.-Lit. de Celestino Verdaguer, 1884.

Farré y Carrió, Ignacio. Ortografía de la lengua catalana ó estudios sobre la palabra oral y escrita en esta lengua. Barcelona: Tipografía de Gómez é Inglada, 1873.

Farré y Carrió, Ignasi. “Observacions sobre la lletra x”. La Renaixensa, 20 de junio de 1873.

Farré y Carrió, Ignasi. Gramática catalana. Estudis sobre la matexa. Barcelona: Imprenta de la Renaxensa, 1874.

Farré y Carrió, Ignacio. El iniciador de la lectura ó método para aprender á leer conteniendo la lectura de frases, la geografía é historia de la ciudad y provincia de Barcelona, y la geografía de Cataluña con expresión de la organización social y cultural del Principado durante la Edad Media. Barcelona: Imprenta de los Sucesores de N. Ramírez y Cª, 1884.

Farré y Carrió, Ignacio. “La tradición ortográfica de la lengua catalana, á propósito de discusiones y de una obra recientes”. La España Regional IX (diciembre de 1891): 443-454.

Farré y Carrió, Ignacio. “Más sobre la tradición en la lengua catalana”. La España Regional XII (febrero de 1892): 67-73.

F[errer y Carrió], I[gnacio]. “Dos palabras á “L’Avenç” sobre ortografía catalana”. La España Regional XII (octubre de 1892): 174-177.

Ferrer y Carrió, Ignasi. “La doctrina cristiana ensenyada en catalá en las escolas primarias de Catalunya. La cuestió legal”. La Renaixensa, 11 de marzo de 1900. Reproducido posteriormente en La Pastoral, editado por Arturo Masriera, 368-372. Barcelona: Imprenta de Subirana hermanos, 1901.

Ferrer y Carrió, Ignasi. Gramática de la llengua catalana segons los principis que informan la gramática histórica. Barcelona: Imp. Renté y Cantó, 1896.

Ferrerons, Ramon. “La Universitat lliure de Girona (1870-1874). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXIV (1994): 201-216.

Fiter, Joseph. Enciclopedia moderna catalana, vol. III (L-P). Barcelona: Joseph Gallach Editor, [1913].

Forteza y Cortés, Tomás. Gramática de la lengua catalana. [Palma]: Escuela Tipográfica Provincial, 1915.

Gallardo Richards, Emma. “Un hito en la enseñanza del castellano en la Cataluña decimonónica: El auxiliar del maestro catalán (1869-1925) de Salvador Genís i Bech”. Revista Argentina de Historiografía Lingüística XI (2019): 103-126.

Genís, Salvador. El auxiliar del maestro catalán. Gerona: Establecimiento Tipográfico de Paciano Torres, 1869.

“Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana”, El Clamor del Magisterio, 9 de agosto de 1884.

“Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana por D. Ignacio Farré y Carrió”, El Clamor del Magisterio, 8 de julio de 1885.

“Gramatica historica de las lenguas castellana y catalana. Estudio hecho por D. Ignacio Farré y Carrio”, Romania XVI (1887): 174.

Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia.cat, 2013. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana.

López Oms, Ll[uís]. “Gramática histórica de la llengua castellana y catalana per D. Ignasi Farré y Carrió”. L’Avens, 1a época, año 2, núm. 34 (julio-agosto-septiembre de 1884): 418-427.

Maduell, Àlvar. “Morgades i el català del segle XIX”. Llengua Nacional 23 (junio de 1998): 40-41.

Marcet i Salom, Pere. “Polèmica entre P. Pi i Vidal i I. Ferrer i Carrió sobre la lletra x”. En Estudis de llengua i literatura catalanes I. Homenatge a Josep M. de Casacuberta 1, 131-148. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980.

Marcet i Salom, Pere, y Joan Solà. Història de la lingüística catalana: 1775-1900. Repertori crític, 2 vol. Girona / Vic: Universitat de Girona / Eumo, 1998.

Menéndez Pidal, R[amón]. Manual elemental de gramática histórica española. Madrid: Librería General de Victoriano Suárez, 1904.

Miracle, Josep. Història anecdòtica de l’ortografia catalana. Barcelona: La Paraula Viva, 1976.

[Morgades], José, Obispo de Barcelona. “Instrucciones pastorales. Primera. Predicación de la Palabra Divina y enseñanza del Catecismo en Lengua Catalana”. Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Barcelona, 15 de enero de 1900.

Murgades, Josep. “Fabra, entre la contestació i la institucionalització”. En Simposi Pompeu Fabra, editado por Joan Argenter, 31-57. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000.

Pahissa y Ribas, Llorens. Compendi de gramática catalana, acomodada al llenguatgè del dia. Barcelona: Llibrería Especial de Llibres de Arquitectura y Agrimensura de Lluís Niubó, 1873.

Segarra, Mila. Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.

Segarra, Mila. Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries, 1985.

Sureda i Garcia, Bernat. Les veus dels mestres en la història de l’educació. Discurs de recepció de Bernat Sureda i Garcia com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit el dia 17 de febrer de 2022. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2021.

Torruella, Joan, Manuel Pérez-Saldanya y Josep Martines. Corpus Informatitzat del Català Antic. http://cica.cat/

Vallcorba i Rocosa, Jaume. “La campanya lingüística de L’Avenç”. En Obra gramatical i lingüística completa, vol. I, 85-134. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.