La ideologia lingüística de la modernitat i la prescripció sociogramatical: problemes metodològics, resultats i perspectives

Contenido principal del artículo

Miquel Nicolás Amorós

Resumen

La hipòtesi que les societats complexes es regulen amb una mena de gramàtica no escrita serveix per a situar la discussió sobre les ideologies lingüístiques, com a terme característic de la lingüística social i com a fenomen en si, nuclear en tota formació social. L’article considera de manera succinta com s’han estudiat les ideologies en les ciències socials i com s’han abordat en les ciències del llenguatge, posant èmfasi en la distribució disciplinar, els tòpics d’estudi i els problemes metodològics i de delimitació d’unitats d’anàlisi. La reflexió es tanca amb una apel·lació a ampliar l’utillatge conceptual en aquest camp per fer front als nous fenòmens comunicatius.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Nicolás Amorós, M. . (2023). La ideologia lingüística de la modernitat i la prescripció sociogramatical: problemes metodològics, resultats i perspectives . Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, 17, 1013–1033. https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.1013
Sección
Estudios Monográfico 2
Biografía del autor/a

Miquel Nicolás Amorós, Universitat de València

Profesor titular del Departamento de Filologia Catalana

Citas

Balibar, René i Dominique Laporte. Le français national: politique et pratique de la langue nationale sous la Révolution. París: Hachette, 1974 [trad. esp. Burguesía y lengua nacional. Barcelona: Avance, 1976]

Baylac-Ferrer, Alà. “La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord”, Treballs de sociolingüística catalana, 24, 2014: 57-87.

Calvet, Louis-Jean. Linguistique et colonialisme, petit traité de glottophagie. París: Payot, 1974.

Calvet, Louis-Jean. My tailor is still rich, les glottotropies à travers l'histoire de la méthode Assimil. París: CNRS éditions, 2019.

Boix-Fuster, Emili, ed. monogràfic Les ideologies lingüístiques, Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 2014.

Bourdieu, Pierre. ¿Qué significa hablar? Madrid: Akal, 1999.

Del Valle, J., La lengua, ¿patria común? Ideas e ideologías del español. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert, 2007.

Del Valle, José del i Vitor Meirinho-Guede. Ideologías lingüísticas. Nova York: CUNY Academic Works, 2016.

Desmurget, Michel. La fábrica de cretinos digitales. Barcelona: Península, 2020.

Echevarría, Javier. Los señores del aire: Telepolis y el tercer entorno. Barcelona: Destino, 1999.

Eco, Umberto. Apocalítpticos e integrados. Barcelona: Lumen, 1965.

Eagleton, Terry. Ideología. Una introducción. Barcelona: Paidós, 1997.

Kristeva, Julia. Semeiotiké. Recherches pour une sémanalyse. París: Seuil, 1969.

Lemieux, Cyril. Gramáticas de la acción social. Refundar las ciencias sociales para profundizar su dimensión crítica. Madrid: Siglo XXI, 2017.

Llobera, Josep Ramon. Recent Theories of Nationalism. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Martí Castell, Joan, “Ideologia lingüística, variació diatòpica i diacronia”, a Massip, M. Àngels i Joan Veny, eds. Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana. Barcelona: PUB: 2018, 83-88.

McLuhan, H. Marshall. La Galàxia Gutenberg. Barcelona: Edicions 62, 1973.

Moreno Cabrera, Juan Carlos. El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructora. Barcelona: Península, 2008.

Nadal Farreras, Josep Maria. Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.

Nadal Farreras, Josep Maria. La llengua sobre el paper. Girona: CCG Edicions, 2005.

Palti, Elias. La nación como problema. Los historiadores y “la cuestión nacional”. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Rivas Zancarrón, Manuel, “Actitudes ante la lengua en el pensamiento gramatical del siglo XVIII. Algunas consideraciones metodológicas en el acceso al objeto de estudio”. Boletín de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, 11, 2017: 167-191.

Schieffelin, Bambi B., Kathryn Woolard i Paul V. Kroskrity, eds., Ideologías lingüísticas. Práctica y Teoría. Madrid: Catarata, 2012.

Screti, Francesco. “La lengua como ideologema. Análisis glotopolítico de folletos de organizaciones universitarias de La Coruña”. Sintagma, 28, 2016: 7-25.

Süselbeck, Kirsten; Ulrike Mühlschlegel i Peter Masson, eds. Lengua, Nación e Identidad. La regulación del plurilingüismo en España y América Latina. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana Vervuert, 2008.

Swiggers, Pierre. “Ideología lingüística: dimensiones metodológicas e históricas”. Confluência. Revista do Instituto de Lingua Portuguesa, 56, 2019: 9-32.

Turkle, Sherry. En defensa de la conversación. El poder de la conversación en la era digital. Barcelona: Ático, 2019.

Viana, Amadeu. Aspectes del pensament sociolingüístic europeu. Barcelona: Barcanova, 1995.