The Linguistic Ideology of Modernity and the Sociogrammatical Prescription: Methodological Problems, Results and Perspectives

Main Article Content

Miquel Nicolás Amorós

Abstract

The hypothesis that complex societies are regulated by a kind of unwritten grammar serves to situate the discussion on linguistic ideologies, as a characteristic term of social linguistics and as a phenomenon in itself, nuclear in all social formation. The article briefly considers how ideologies have been studied in the social sciences and how they have been approached in the linguistic sciences, emphasizing the disciplinary distribution, the topics of study and the methodological and delimitation problems of units of analysis. The reflection closes with an appeal to expand the conceptual tools in this field to deal with the new communicative phenomena

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Nicolás Amorós, M. . (2023). The Linguistic Ideology of Modernity and the Sociogrammatical Prescription: Methodological Problems, Results and Perspectives. Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, 17, 1013–1033. https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.1013
Section
Monographic Studies 2
Author Biography

Miquel Nicolás Amorós, University of Valencia

Lecturer at the Department of Catalan Philology

References

Balibar, René i Dominique Laporte. Le français national: politique et pratique de la langue nationale sous la Révolution. París: Hachette, 1974 [trad. esp. Burguesía y lengua nacional. Barcelona: Avance, 1976]

Baylac-Ferrer, Alà. “La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord”, Treballs de sociolingüística catalana, 24, 2014: 57-87.

Calvet, Louis-Jean. Linguistique et colonialisme, petit traité de glottophagie. París: Payot, 1974.

Calvet, Louis-Jean. My tailor is still rich, les glottotropies à travers l'histoire de la méthode Assimil. París: CNRS éditions, 2019.

Boix-Fuster, Emili, ed. monogràfic Les ideologies lingüístiques, Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 2014.

Bourdieu, Pierre. ¿Qué significa hablar? Madrid: Akal, 1999.

Del Valle, J., La lengua, ¿patria común? Ideas e ideologías del español. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert, 2007.

Del Valle, José del i Vitor Meirinho-Guede. Ideologías lingüísticas. Nova York: CUNY Academic Works, 2016.

Desmurget, Michel. La fábrica de cretinos digitales. Barcelona: Península, 2020.

Echevarría, Javier. Los señores del aire: Telepolis y el tercer entorno. Barcelona: Destino, 1999.

Eco, Umberto. Apocalítpticos e integrados. Barcelona: Lumen, 1965.

Eagleton, Terry. Ideología. Una introducción. Barcelona: Paidós, 1997.

Kristeva, Julia. Semeiotiké. Recherches pour une sémanalyse. París: Seuil, 1969.

Lemieux, Cyril. Gramáticas de la acción social. Refundar las ciencias sociales para profundizar su dimensión crítica. Madrid: Siglo XXI, 2017.

Llobera, Josep Ramon. Recent Theories of Nationalism. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.

Martí Castell, Joan, “Ideologia lingüística, variació diatòpica i diacronia”, a Massip, M. Àngels i Joan Veny, eds. Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana. Barcelona: PUB: 2018, 83-88.

McLuhan, H. Marshall. La Galàxia Gutenberg. Barcelona: Edicions 62, 1973.

Moreno Cabrera, Juan Carlos. El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructora. Barcelona: Península, 2008.

Nadal Farreras, Josep Maria. Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.

Nadal Farreras, Josep Maria. La llengua sobre el paper. Girona: CCG Edicions, 2005.

Palti, Elias. La nación como problema. Los historiadores y “la cuestión nacional”. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Rivas Zancarrón, Manuel, “Actitudes ante la lengua en el pensamiento gramatical del siglo XVIII. Algunas consideraciones metodológicas en el acceso al objeto de estudio”. Boletín de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, 11, 2017: 167-191.

Schieffelin, Bambi B., Kathryn Woolard i Paul V. Kroskrity, eds., Ideologías lingüísticas. Práctica y Teoría. Madrid: Catarata, 2012.

Screti, Francesco. “La lengua como ideologema. Análisis glotopolítico de folletos de organizaciones universitarias de La Coruña”. Sintagma, 28, 2016: 7-25.

Süselbeck, Kirsten; Ulrike Mühlschlegel i Peter Masson, eds. Lengua, Nación e Identidad. La regulación del plurilingüismo en España y América Latina. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana Vervuert, 2008.

Swiggers, Pierre. “Ideología lingüística: dimensiones metodológicas e históricas”. Confluência. Revista do Instituto de Lingua Portuguesa, 56, 2019: 9-32.

Turkle, Sherry. En defensa de la conversación. El poder de la conversación en la era digital. Barcelona: Ático, 2019.

Viana, Amadeu. Aspectes del pensament sociolingüístic europeu. Barcelona: Barcanova, 1995.