Mestres, llibres i imposicions lingüístiques als territoris de parla catalana als segles XVIII i XIX (Maestros, libros e imposiciones lingüísticas en los territorios de habla catalana en los siglos XVIII y XIX)

Contenido principal del artículo

Bernat Sureda Garcia

Resumen

Des del final del segle XVIII i al llarg del segle XIX s’estén l’escolarització generalitzada. Al mateix temps a Espanya, al llarg d’aquest procés, el català estarà exclòs de les escoles. Aquesta circumstància provoca una situació anòmala que obliga els mestres a ensenyar en una llengua que no és la de la majoria de la població. Com a resposta a aquesta imposició, els mateixos professionals de l’ensenyament desenvoluparan un corpus de teories, pràctiques, estratègies i mètodes. En primer lloc pretengueren racionalitzar aquesta situació i posteriorment també la qüestionaren per defensar la necessitat que el català no fos exclòs de les escoles i que, fins i tot, es convertís en la llengua vehicular de l’ensenyament

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Detalles del artículo

Cómo citar
Sureda Garcia, B. (2023). Mestres, llibres i imposicions lingüístiques als territoris de parla catalana als segles XVIII i XIX (Maestros, libros e imposiciones lingüísticas en los territorios de habla catalana en los siglos XVIII y XIX). Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, 17, 1077–1096. https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.1077
Sección
Estudios Monográfico 2
Biografía del autor/a

Bernat Sureda Garcia , Universitat de les Illes Balears

Catedrático de Universidad del Área de Teoría e Historia de la Educación. Departamento de Pedagogía y Didácticas Específicas

Citas

Amengual i Batle, Josep. “Catecismes en català impresos a les Balears”. A Els escriptors balears i la seva producció en català. Els autors i llibres, coordinat per Gabriel Janer Manila, 81-90. Palma: Conselleria d´Educació i Cultura del Govern Balear, 1986.

Botrel, Jean-François. “Naissance et essor d´une maison d´édition scolaire: La Casa Hernando de Madrid 1828-1883”. A Livres et libraires en Espagne et au Portugal (XVIe-20e siècle), 111-144. Paris: CNRS, 1989.

Braster, Sjaak, Ian Grosvenor, i María del Mar Del Pozo (eds.). The Black Box of Schooling. A Cultural History of the Classroom. Bèlgica: Peter Lang, 2011.

Brumme, Jenny, i Beatrice Schmid. “Una lengua, una visión. El pensamiento liberal sobre la educación lingüística en España durante el Trienio Constitucional: el Nuevo plan de enseñanza mutua (Barcelona, 1821)”. Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 30 (2017): 99-115.

Cala Carvajal, Rafael. “Materiales pedagógicos para la enseñanza de la lengua castellana en Cataluña (s. XVIII-XIX)”. A Estudios de Historiografía Lingüística. Actas del III Congreso Internacional de la SEHL vol. II, editat per Miguel Ángel Esparza [et al.], 35-44. Hamburg: Helmut Buske, 2002.

Carbonell, Jordi. “Notes sobre els principis de la lectura nenorquina de 1804”. Estudis Romànics, VIII (1961): 195-214.

Checa Godoy, Antonio. Historia de la prensa pedagógica en España. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2002.

Comas, Francesca, i Bernat Sureda. “La premsa pedagògica en la construcció de la identitat professional dels mestres: ‘El Magisterio Balear’”. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 24 (2014): 51-68.

Depaepe, Marc, i Frank Simon. “Is there any Place for the History of «Education» in the «History of Education»? A Plea for the History of Everyday Educational Reality in-and outside Schools”. Paedagogica Historica. International journal of the history of education, 31 (1995): 9-16.

Escolano Benito, Agustín. Educación y economía en la España ilustrada. Madrid: Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación y Ciencia, 1988.

Escolano Benito, Agustín. La cultura empirica della scuola. Esperienza, memoria, archeologia. Ferrara: Edizione Volta la Carta, 2016.

Gallardo Richards, Emma. “La ortografía catalana en los manuales para la enseñanza del castellano en Cataluña: el caso de El auxiliar del maestro catalán (1869-1925) de Salvador Genís”. Boletín de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, 13 (2019): 235-255.

Escolano Benito, Agustín. “L’ensenyament del castellà a Catalunya a través de la premsa: Els articles pedagògics del mestre Gironí Salvador Genís i Bech (1841-1919)”. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 11 (2021): 107-123.

Genís i Bech, Salvador. En defensa de l’ensenyament en català. Articles pedagògics i altres escrits. Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2000.

González-Agàpito, Josep. “El Congrès Pedagògic: La reivindicació de la llengua en el marc de l’exposició”. A L’exposició del 88 i el nacionalisme català, 100-106. Barcelona: Fundació Jaume I, 1988.

González-Agàpito, Josep, i Salomó Marqués. “El libro escolar en catalán”. A Historia ilustrada del libro escolar en España. Vol. I: Del Antiguo Régimen a la Segunda República, dirigit per Agustín Escolano, 550-577. Madrid: Fundación Sánchez Ruipérez, 1997.

Jovellanos, Gaspar Melchor de. Memoria sobre educación pública. Madrid: Biblioteca Nueva, 2012.

Julia, Dominique. “La cultura escolar como objeto histórico”. A Historia de las universidades modernas en Hispanoamérica. Métodos y fuentes, coordinat per Margarita Menegus i Enrique González, 131-153. Ciudad de México: Universidad Autónoma Nacional de México, 1995.

Martínez Taberner, Catalina. La llengua catalana a Mallorca segles XVIII i primer terç del segle XIX. Barcelona: Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000. Tesi doctoral.

Meda, Juri. Mezzi di educazione di massa. Saggi di storia della cultura materiale della scuola tra XIX e XX secolo. Milano: Franco Angeli, 2016.

Mestras i Martí, Lluís Maria. “Mestres d’aquell temps: Salvador Genís i Bech”. Presència històrica, 540 (1980): 33-34.

Monés i Pujol Busquets, Jordi. La llengua a l’escola (1714-1939). Barcelona: Editorial Barcanova, 1984.

Mut i Carbasa, Rosa, i Teresa Martí i Armengol. La resistència escolar catalana en llibres: 1716-1939. Barcelona: Edicions 62, 1981.

Pellicer, Joan Enric. L’ensenyament de la llengua catalana al País Valencià (1238-1939), Universitat de València, 2003. Tesi doctoral. http://hdl.handle.net/10803/9624.

Pujol, David. La llengua catalana a l’escola, entre la repressió i la resistència (1715-2018). De l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana als Premis Baldiri Reixac d’estímul a l’escola en català. Universitat de Girona, 2019. Tesi doctoral. https://www.tesisenred.net/handle/10803/667693#page=1.

Pujol, David. Els orígens de l’escola catalana. Barcelona: Ediciones Ceac, 1998.

Sánchez Hita, Beatriz. “Cartillas políticas y catecismos constitucionales en el Cádiz de las Cortes: un género viejo para la creación de una nueva sociedad”. Revista de literatura 65, 130 (2003): 541-574.

Solà Cortassa, Joan. “L’ensenyament del castellà a Catalunya al segle XIX”. A Llengua i educació en una perspectiva històrica. Actes de les 5enes. Jornades d’història de l’educació als Països Catalans, editat per Jordi Monés i Pere Solà, 175-192. Vic: Eumo, 1984.

Sureda Garcia, Bernat. “Els llibres instructius infantils en català a Mallorca”. A Els escriptors balears i la seva producció en català. Els autors i llibres, coordinat per Gabriel Janer Manila, 57-80. Palma: Conselleria d´Educació i Cultura del Govern Balear, 1986.

Terron, Aida. “El movimiento asociacionista del magisterio nacional. Orígenes y configuración histórica”. Historia de la Educación, 6 (1987): 279-299.

Verrié i Faget, Jordi. Continuïtat pedagògica catalana durant els segles XVIII i XIX. Barcelona: Grup Promotor de l’Ensenyament i Difusió en Català, 1981.