Going and coming across the Mediterranean Sea: Hispanic envoys in the Roman Curia during the papacy of Eugene IV (1431-1447)

Main Article Content

Albert Cassanyes Roig
https://orcid.org/0000-0002-6046-9201

Abstract

This paper studies the people native to the Iberian kingdoms who received a littera passus issued by Pope Eugene IV (1431-1447). The concession of this letter of safe-conduct to move around the papal territories implied that the beneficiary was or had to travel to the Roman Curia, settled in Rome, Bologna or Florence. The most of the people that were favoured with this document had to accomplish a diplomatic mission. Many of them were sent to the pontiff by the Hispanic sovereigns, although the pope also sent their own representatives to the kings of Castile, the Crown of Aragon and Portugal. Despite the fact that litterae passus usually are quite abridged, and their information is scarce, this documentary typology permits the identification of the Hispanic that travelled around the Western Mediterranean Sea, between the Iberian Peninsula and the Italian Peninsula, and also obtaining some characteristics regarding the mobility around the papal lands.

Downloads

Download data is not yet available.

Article Details

How to Cite
Cassanyes Roig, A. (2023). Going and coming across the Mediterranean Sea: Hispanic envoys in the Roman Curia during the papacy of Eugene IV (1431-1447). Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, 18, 81–100. https://doi.org/10.17398/2340-4256.18.81
Section
Estudios Miscelánea / Miscellaneous Studies
Author Biography

Albert Cassanyes Roig, University of the Balearic Islands

Assistant Professor of Medieval History; Faculty of Philosophy and Letters

References

Alcina, Lorenzo. “Fray Lope de Olmedo y su discutida obra monástica”. Yermo 2 (1964): 29-57.

Barbiche, Bernard. “Les ‘diplomates’ pontificaux du Moyen Âge tardif à la première Modernité”. En Offices et Papauté (XIVe -XVIIe siècle). Charges, hommes, destins, dir. por Armand Jamme y Olivier Poncet, 357-370. Roma: École Française de Rome, 2005.

Beltrán de Heredia, Vicente. Cartulario de la Universidad de Salamanca (1218-1600). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1970.

Caccamo, Domenico. “Eugenio IV e la crociata di Varna”. Archivio della Società romana di Storia patria 79 (1956): 35-87.

Carceller Cerviño, María del Pilar (coord.). Viajes y viajeros en la Edad Media. Madrid: La Ergástula, 2021.

Chilà, Roxane. “Une cour à l’épreuve de la conquête: la société curiale et Naples, capitale d’Alphonse le Magnanime (1416-1458)”. Tesis doctoral, Université Paul Valéry-Montpellier III y Università degli Studi di Napoli Federico II, 2014. https://tel.archives-ouvertes.fr/tel-01144965

Crouzet-Pavan, Élisabeth. “Migrants de la fin du Moyen Âge: le cas italien”. En Ciutats mediterrànies: la mobilitat i el desplaçament de persones, editado por Flocel Sabaté, 131-142. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2021.

Decaluwé, Michiel. A Successful Defeat. Eugene IV’s Struggle with the Council of Basel for Ultimate Authority in the Church, 1431-1449. Bruselas: Belgisch Historisch Instituut te Rome, 2009.

Díaz Ibáñez, Jorge. “Carrera eclesiástica e inquietudes religiosas de un clérigo castellano del siglo XV: Nuño Álvarez de Fuente Encalada, chantre de la Iglesia de Cuenca”. En la España medieval 36 (2013): 263-326. doi: 10.5209/rev_ELEM.2013.v36.41426

Díaz Ibáñez, Jorge. “El arzobispo Alfonso Carrillo de Acuña (1412-1482). Una revisión historiográfica”. Medievalismo 25 (2015): 135-196. doi: 10.6018/j/241351

Drusi, Riccardo. “Umanisti titolati e di provincia. Biglietti in volgare tra Francesco Barbaro e Bartolomeo Baldana”. En Nuovi territori della lettera tra XV e XVI secolo. Atti del Convegno internazionale FIRB 2012 (Venezia, 11-12 novembre 2014), editado por Filippo Bognini, 27-46. Venecia: Edizioni Ca’Foscari, 2016.

Eubel, Konrad. Hierarchia Catholica Medii Aevii. Münster: Sumptibus et Typis Librariae Regensbergianae, 1914.

Fernández de Córdoba Miralles, Álvaro. “Diplomáticos y letrados en Roma al servicio de los Reyes Católicos: Francesco Vitale di Noya, Juan Ruiz de Medina y Francisco de Rojas”. Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica 32 (2014): 113-154. doi: 10.5209/rev_DICE.2014.v32.47142

Franklin, Kate. “Moving Subjects, Situated Memory: Thinking and Seeing Medieval Travel on the Silk Road”. International Journal of Historical Archaeology 24/4 (2020): 852-876. doi: 10.1007/s10761-019-00528-5

Gomes dos Santos, Domingo Mauricio. Don Duarte e as responsabilidades de Tânger (1433-1438). Lisboa: Comissão Executiva do V Centenário da Morte do Infante D. Enrique, 1960.

González Rolán, Tomás y Pilar Saquero Suárez-Somonte. “De las palabras a las manos: nuevos datos sobre el conflicto entre castellanos e ingleses por la precedencia de los asientos en el concilio de Basilea”. eHumanista 29 (2015): 104-132. https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ehumanista/volume29/6%20ehum29.viv.glezrolan.pdf

Goñi Gaztambide, José. “Carrillo, Alfonso”. En Diccionario de Historia Eclesiástica de España, dirigido por Quintín Aldea Vaquero, Tomás Marín Martínez y José Vives Gatell, Suplemento I, 111-113. Madrid: Instituto Enrique Flórez, 1987.

Hernández Jiménez, Margarita. “Fuentes documentales del archivo de la catedral de Salamanca relacionadas con su universidad (1306-1556)”. Miscelánea Alfonso IX sin número (2002): 195-232. url: https://eusal.es/eusal/catalog/ view/978-84-7481-994-6/4992/3601-1

Igual Úbeda, Antonio. Vida de Alfonso el Magnánimo. Barcelona: Seix y Barral, 1951.

Jaspert, Nikolas. Movilidad y religiosidad medieval en los reinos peninsulares, Alemania y Palestina. Granada: Universidad de Granada, 2020.

Lacarra y de Miguel, José María. Historia política del Reino de Navarra. Desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla. Pamplona: Aranzadi, 1973.

López Mayán, Mercedes. “Alfonso Carrillo de Acuña, Archbishop of Toledo (1446-1482), and the Construction of His Cultural Personality: an Approach from His Liturgical Manuscripts”. En Episcopal Power and Personality in Medieval Europe, 900-1480, editado por Peter Cross, Chris Dennis, Melissa Julian-Jones y Angelo Silvestri, 101-118. Turnhout: Brepols, 2020.

Madrid, Ignacio de. “Olmedo, Lope de”. En Diccionario de Historia Eclesiástica de España, dirigido por Quintín Aldea Vaquero, Tomás Marín Martínez y José Vives Gatell, III, 1807. Madrid: Instituto Enrique Flórez, 1972.

Merlani, Giulio. “Riflessioni sul tema delle ‘crociate tardive’. La guerra al Turco tra Medioevo ed Età Moderna: ideologia e/o realtà politico-diplomatica”. Études sur la Région Méditerranéenne 31 (2021): 51-82. url: https://ojs.bibl.u-szeged.hu/index.php/mediterran_tanulmanyok/article/view/ 34767

Milián Boix, Manuel. “Nicolás Conill: un valenciano en la corte de tres papas (1403-1439)”. Anthologica Annua 17 (1970): 11-132.

Morales Muñiz, Dolores Carmen y Jorge Díaz Ibáñez. “Alfonso de Carrillo de Albornoz”. En Diccionario Biográfico Español. Madrid: Real Academia de la Historia, 2009. https://dbe.rah.es/biografias/15741/alfonso-de-carrillo-de-albornoz

Navarro Sorní, Miguel. Alfonso de Borja, papa Calixto III. En la perspectiva de sus relaciones con Alfonso el Magnánimo. Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 2008.

Oliva, Anna Maria. “Cives Romani, curiali e forenses tra accoglienza e conflitti nella Roma del Quattrocento”. En Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades (Europa medieval), editado por Flocel Sabaté, 161-176. Lérida: Pagès Editors, 2019.

Oliva, Anna Maria Oliva. “I catalani a Roma nei XV-XVII secoli”. En Ciutats mediterrànies: la mobilitat i el desplaçament de persones, editado por Flocel Sabaté, 143-156. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2021.

Paravicini-Bagliani, Agostino. Il corpo del Papa. Turín: Giulio Einaudi, 1994.

Phillips, John R. S. The Medieval Expansion of Europe. Nueva York: Oxford University Press, 1988.

Plebani, Eleonora. “Una fuga programmata. Eugenio IV e Firenze (1433-1434)”. Archivio Storico Italiano 170/2 (2012): 285-310. url: https://www.jstor.org/ stable/26220512

Pons Alòs, Vicente. “Valencianos en la curia de Alejandro VI”. Specula. Revista de humanidades y espiritualidad 2 (2021): 191-227. uri: http://hdl.handle.net/20.500.12466/1862

Pons Alós, Vicente y María Milagros Cárcel Ortí. “Los canónigos de la catedral de Valencia (1375-1520). Aproximación a su prosopografía”. Anuario de Estudios Medievales 35/2 (2005): 907-950. doi: 10.3989/aem. 2005.v35.i2.158

Ramírez Vaquero, Eloísa. “La reina Blanca y Navarra”. Príncipe de Viana 217 (1999), 323-340. url: https://www.culturanavarra.es/uploads/files/PV217-pagina0323.pdf

Respaldiza Lama, Pedro J. “El monasterio cisterciense de San Isidoro del Campo”, Laboratorio de Arte 9 (1996): 23-47. doi: 10.12795/LA.1996.i09.03

Respaldiza Lama, Pedro J. “Pinturas murales del siglo XV en el monasterio de San Isidoro del Campo”. Laboratorio de Arte 11 (1998): 69-99. doi: 10.12795/LA.1998.i11.05

Rius Serra, José. “Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III”. Analecta Sacra Tarraconensia 3 (1927): 193-330. url: http://www.icatm.net/bibli otecabalmes/sites/default/files/public/analecta/AST_3/AST_3_193.pdf

Rucquoi, Adeline. “Los franciscanos en el Reino de Castilla”. En VI Semana de Estudios Medievales. Nájera, 31 de julio al 4 de agosto de 1995, coordinado por José Ignacio de la Iglesia Duarte, Francisco Javier García Turza y José Ángel García de Cortázar, 65-86. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 1996.

Sanfilippo, Matteo. “Roma nel Rinascimento: una città di immigranti”. En Le forme del testo e l’immaginario della metropoli, coordinado por Benedetta Bini y Valerio Vivinai, 73-85. Viterbo: Sette Città, 2009.

Senatore, Francesco. “Natale 1437. Alfonso Il Magnanimo a Giugliano”. Meridione. Sud e nord nel mondo 18/1 (2018): 17-40. url: https://www.iris. unina.it/retrieve/handle/11588/734984/222059

Soler Molina, Abel. La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa. Volum I: Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí. Valencia: Institució Alfons el Magnànim y Universitat de València, 2017.

Stieber, Joachim W. Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the Secular and Ecclesiastical Authorities in the Empire. The Conflict over Supreme Authority and Power in the Church. Leiden: Brill, 1978.

Suárez Fernández, Luis. Castilla, el Cisma y la crisis conciliar (1378-1440). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1960.

Torres Amat, Félix. Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la Antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836.

Vaquero Piñeiro, Manuel. “Valencianos en Roma durante el siglo XV: una presencia en torno a los Borja”. En El hogar de los Borja, coordinado por Mariano González Baldoví y Vicente Pons Alòs, 185-198. Valencia: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2000.

Vicens Vives, Jaume. Els Trastàmares (segle XV). Barcelona: Vicens Vives, 1956.

Villanueva Morte, Concepción. “Permisos y concesiones de tránsito entre la Península Ibérica y el Ducado de Milán registrados en el período sforzesco (segunda mitad del siglo XV)”. eHumanista 38 (2018): 163-185. url: https://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ehumanista/volume38/11%20ehum38.rg.cor.villanueva.pdf

Villarroel González, Óscar. “Eclesiásticos en la diplomacia castellana en el siglo XV”. Anuario de Estudios Medievales 40/2 (2010): 791-819. doi: 10.3989/aem.2010.v40.i2.324

Villarroel González, Óscar. El rey y la Iglesia castellana. Relaciones de poder con Juan II (1406-1454). Madrid: Fundación Ramón Areces, 2011.

Villarroel González, Óscar. “Juan Martínez Contreras: el ascenso de un clérigo menor y el servicio regio”. En Ecclesiastical and Political State Building in the Iberian Monarchies 13th-15th centuries, dirigido por Hermínia Vasconcelos Vilar y Maria João Branco, 183-201. Évora: Publicações do Cidehus, 2016.

Whalen, Brett E. The Medieval Papacy. Nueva York: Palgrave Macmillan, 2014.