When the National Language Displaces the Mother Tongue in Education: Traces of Teaching in Catalan at the Beginning of the 19th Century
Article Sidebar
Main Article Content
Abstract
This work provides two types of evidence. Firstly, data on school texts in Catalan that were printed between 1800 and 1833. Secondly, data on statements and testimonies on the survival of Catalan as a teaching language during these years. Next, I raise a discussion to interpret the existence of the evidence provided: the continuity of Catalan in school despite the repression practiced by the political authorities since the beginning of the 18th century. First, the dara are framed in the context of the historical situation of the century, that is, of the Ancien Régime. Then in the context of the political changes that take place at the beginning of the 19th century, with the birth of the new contemporary national state. The conclusion is that the traces of teaching in Catalan at the beginning of the 19th century are the final testimony of historical and political conditions that are vanishing, since in the new Spanish nation only one national language is possible: Spanish.
Downloads
Article Details
This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
The Publications Service of the University of Extremadura (the publishing house) retains the economic rights (copyright) of the works published in the Anuario de la Facultad de Derecho. Universidad de Extremadura.. The reuse of the content is allowed under a license:
CC BY
Recognition
This license allows others to distribute, remix, tweak and build upon your work, even for commercial purposes, as long as you are acknowledged as the author of the original creation. This is the most helpful license offered. The maximum dissemination and use of the materials subject to the license are recommended.
For more information, see the following links:
References
Aguiló, Marià. 1988. Obra en prosa, a cura de Margalida Tomàs. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Aguiló, Marià. 1923. Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra.
Amengual i Batlle, Josep. 2002. Llengua i catecisme de Mallorca: entre la pastoral i la política (1576-1962). 2a edició, revisada. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.
Anguera, Pere. 1992. “La Renaixença a Reus. Notes sòcio-ideològiques.” Dins Actes del Col·loqui Internacional sobre la Renaixença (18-22 de desembre de 1984), coordinat per Joan R. Veny-Mesquida, I, 281-296. Barcelona: Curial.
Ballot i Torres, Josep Pau. 1813. Gramática de la llengua cathalana. Barcelona: Estampa de Pere Pau Husson. Edició facsímil a cura de Mila Segarra, Barcelona, Alta Fulla, 1987.
Bofarull, Antoni de. 1864. Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana. Barcelona: Libreria El Plus Ultra de Luis Tasso. Edició facsímil dins Antoni de Bofarull, Escrits lingüístics, a cura de Jordi Ginebra, Barcelona, Alta Fulla, 1987.
Calafat, Rosa. 2015. “Lenguaje común y simbología en el siglo XVIII: Mallorca en el episcopado de Juan Díaz de la Guerra (1772-1777).” Estudios Románicos 24: 101-113.
Calafat, Rosa. 2017a. “Ideario lingüístico en la enseñanza del latín durante los siglos XVII y XVIII. La pugna entre lenguas vernáculas: el Nou mètode per aprendre la llengua llatina de Antoni Portella,” Hipogrifo 5, núm. 2: 357-379.
Calafat, Rosa. 2017b. “Les lleis de Carles III a Mallorca: ideologia i llengua en l’acció funcionarial.” Revista de Llengua i Dret 68: 157-174.
Carbonell, Jordi. 1964. “La cultura a Menorca.” Serra d’Or, segona època, VI, 11: 13-24.
Collell, Jaume. 1870. Nou Fra Anselm. Llibre de bons consells compost per un estudiant de teologia. Vic: Estampa de Ramon Anglada.
Collell, Jaume. 1871. Altra peregrinació del Venturós Peregrí dictada per un estudiant de teologia. Vic: Estampa de Ramon Anglada.
Expósito i Amagat, Ricard. 2016. Nivells d’alfabetització i pràctiques culturals en la Catalunya moderna: aprendre de llegir, escriure i comptar. Maçanet de la Selva: Gregal.
García Folgado, María José. 2013. Los inicios de la gramática escolar en España (1768-1813). Una aproximación historiográfica. Munic: Peniope.
Ginebra, Jordi. 1992. “Llengua, gramàtica i ensenyament en el tombant del segle XVIII al XIX.” Randa 31: 65-79.
Gómez i Font, Xavier. 1997. Andreu Sempere (1510-1572) i la seua “Prima Grammaticae Latinae Institutio”. Alcoi: Ajuntament d’Alcoi / Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”.
Jovellanos, Gaspar Melchor de. 1802. Memoria sobre educación pública. Tratado teorico-practico de enseñanza con aplicacion a las escuelas y colegios de niños. Text inèdit quan va ser escrit. Dins Historia de la educación en España I. Del Despotismo Ilustrado a las Cortes de Cádiz, 222-318. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 2a edició, 1985.
Laborde, Alexandre de. 1816. Itinerario descriptivo de las provincias de España. València: Imprenta de Ildefonso Mompié. [Adaptació de l’edició original francesa de 1809.]
Llompart, Gabriel. 1965. “La Real Cédula de 1768 sobre la difusión del castellano y su repercusión en la Diócesis de Mallorca.” Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, segona època, LXXXI, 33, núm. 801-803: 357-379.
Llompart, Gabriel. 1974. “Una puntualización sobre de la enseñanza del castellano en Mallorca en 1778.” Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, segona època, CX, 34, núm. 820-821: 404-406.
López Facal, Ramón. 2015. “La historia enseñada y la identificación nacional en Galicia.” Dins L’Escola i la Nació, editat per Joan Pagès i Sant i Edda Sant, 77-94. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Maduell, Àlvar. 2001. Autors editats en català a principis del segle XIX (1801-1833). Teià: Maduixer.
Maduell, Àlvar. 2010. Edicions del XIX que desmitifiquen Aribau i redimensionen la Renaixença. Barcelona: Maduixer.
Magriñà, Antonio de. 1901. Tarragona en el siglo XIX. Tarragona: Establecimiento Tipográfico de Hered.s de J. A. Nel-lo.
Mahiques Climent, Joan. 2015a. “La «Peregrinació del venturós pelegrí» ab les «cobles de la mort». Edicions impreses a Vic.” Ausa, XXVII, 176: 333-352.
Mahiques Climent, Joan. 2015b. “Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII-XIX: tres edicions barcelonines més una altra d’impresa a Lleida.” BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació 34, juny. http://bid.ub.edu/34/ mahiques.htm.
Marcet, Pere, i Joan Solà. 1998. Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític. 2 vols. Vic/Girona: Eumo Editorial / Universitat de Girona / Universitat de Vic.
Martínez i Taberner, Catalina. 2000. La llengua catalana a Mallorca al segle XVIII i primer terç del XIX. Palma/Barcelona: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Mas i Vives, Joan. 1994-1995. “Josep de Togores i la llengua catalana.” Llengua & Literatura 6: 7-41.
Massot i Muntaner, Josep. 2017. “Els mallorquins i la llengua autòctona.” 3a ed. revisada. Dins Josep Massot i Muntaner, De València i mallorca. Escrits seleccionats, editat per Vicent Simbor Roig, 92-178. València: Universitat de València.
Mut i Carbassa, Rosa, i Teresa Martí i Armengol. 1981. La resistència escolar catalana en llibres (1716-1939). Bibliografia. Barcelona: Edicions 62.
Obrador, Bartomeu, i Adrià Pons. 2021. “La primera instrucció llatina en català a la Menorca del segle XVIII. Les adaptacions del Semperi i de Les rudimens de François Bistac.” Revista de Menorca 100: 55-82.
Pellicer i Borràs, Joan Enric. 2003. L’ensenyament de la llengua catalana al País Valencià (1238-1939). València: Universitat de València.
Pers i Ramona, Magí. 1857. Historia de la lengua y de la literatura catalana. Barcelona: Imprenta de José Tauló.
Picazo i Jover, Antoni. 1991. “El diccionari valencià-castellà inèdit de Tomàs Font i Piris.” Caplletra 11: 91-122.
Pons i Pons, Antoni-Joan. 1995. “La llengua a Menorca: entre el mite i la realitat.” Dins La llengua catalana al segle XVIII, a cura de Pep Balsalobre i Joan gratacós, 469-498. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema.
Puigvert i Solà, Joaquim M. 1995. “Església, cultura i llengua a la societat catalana del setcents.” Dins La llengua catalana al segle XVIII, a cura de Pep Balsalobre i Joan gratacós, 245-286. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema.
Sureda Garcia, Bernat. 1988. “Lengua y educación en la Mallorca ilustrada”. Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria 7: 47-58.
Vedruna, Joaquima de. 1969. Epistolario, edició crítica preparada per Melchor de Pobladura i Ana María Alonso Fernández. Vitòria: Editorial Vedruna.
Verrié, Jordi. 1981. Continuïtat pedagògica catalana durant els segles XVIII i XIX. Barcelona: Grup Promotor d’Ensenyament i Difusió en Català.
Villanueva, Joaquín. 1821. Viage literario á las iglesias de España [...]. Año 1806, tom VII. València: Imprenta de Oliveres.